Campaners de la Sagrera
La pilar i la CArme
El campanar de la Parròquia de Crist Rei, al barrri de La Sagrera té dues campanes Barberí, foses a Olot i batejades el 1942.
Aquest barri ha deixat de sentir les campanes del seu campanar en diferents moments de la història: durant la Guerra Civil del segle XX (on les campanes originals de 1932 van ser foses i la nau cremada) i, posteriorment, després de recuperar-les (1942) els anys seixanta es van soldar per evitar que ventessin i, finalment, a principis del segle XX, per por a que els veïns es queixessin es van deixar de tocar les campanes horàries.
És a finals de 2019 on un incipient grup de persones motivades pels Campaners del Pi i per l'Assemblea de Drac, Diables i Gegants de La Sagrera, que ens proposem recuperar-les. I, amb la complicitat del nou mossèn i el Consell Pastoral, es recuperen el batalls, es fan les soquetes, es situen i tornem a sentir, per moments claus del calendari de la Sagrera, tocar a batallades. I, darrerament, tornem a sentir els timbres horaris del rellotge.
La Sagrera torna a sentir i tocar campanes a batallades! Benvingudes al segle XXI.
Cadascuna de les campanes litúrgiques que coronen el campanar ens explica la seva història.
Al seu voltant, i feta pels fonedors Barberí (des de 1544, tancada l'any 2016), trobem en relleu escrits en llatí que ens expliquen qui les va sufragar, quan es van beneir, qui és el constructor i quin nom tenen.
El relleu que hi trobem diu així:
- "Patrinis don Francisco Quintana Ylzarbe a Secreteris praefetae societatis eusque uxore doña Maria Casante"
- El patrocinador (de la campana) foren don Francisco Quintana Ylzarbe, Secretari de la societat anteriorment esmentada (Hispano Suiza) i la seva esposa doña Maria Casante.
Així fou que el 22 de febrer de 1942 es va fer la solemne benedicció de la campana "Monte Maria del Carmelo" o, com li diem nosaltres: Carme.
Va oficiar la benedicció l'Excel·lentíssim i Reverendíssim Doctor Miguel de los Santos Díaz Gomara, bisbe de Barcelona.
És una campana que ens aporta un Sol# amb una riquesa d'harmònics greus i profunds.
El mateix any, però el més d'octubre, es beneïda la campana "Virgina de Columna" o, com la coneixem nosaltres: Verge del Pilar o Pilar.
Aquesta fou patrocinada per l'Ajuntament de Barcelona i apadrinada pel Molt Il·lustríssim Senyor Don Aurelio Joaniquet Extremo, Tinent d'alcalde del Districte IX, i la seva esposa la Senyora Maria Concepció de Sirvent de Joaniquet.
Fou oficiada la benedicció pel Dr. Juan Serra Puig, canonge i vicari general del bisbat de Barcelona.
Fitxa Tècnica
- Nom: Virgen del Pilar
- Foneria: Barberí (Olot)
- Diàmetre: 95cm
- Pes aproximat: 496kg
- Patrocinadors: Hispano Suiza i Francisco Quintana Ylzarbe
La tramuja també ha de pesar el mateix.
Fitxa Tècnica
- Nom: Monte Maria del Carmelo
- Foneria: Barberí (Olot)
- Diàmetre: 108cm
- Pes aproximat: 725kg
- Patrocinador: Ajuntament de Barcelona
El campanar de la Parròquia del Cris Rei:
- Descripció: Església neoromànica construïda entre el 1924 i el 1931. Consta de tres naus de sis trams cobertes amb estretes voltes bufades damunt arcs torals de mig punt; les voltes laterals semblen passadissos que comuniquen els trams a través de baixos arcs de punt rodó. Està capçada per un presbiteri semicircular més un estret tram rodejat per un reduït deambulatori de dos pisos obert per arcs de mig punt damunt columnes de decoració sogada i capitells amb baixos relleus vegetals i creus. El frontis té una portalada amb un cos lleugerament avançat respecte del mur; queda flanquejada per dos contraforts oblics i coberta per una teuladeta d'un sol vessant damunt caps de biga. El portal està recobert per quatre arquivoltes de mig punt sobre dues columnetes per banda alternades amb antes; al damunt hi ha obert, en el cos baix del campanar, un finestral triforat d'arcs de mig punt amb bordó; a banda i banda del campanar el frontis té una cornisa angular amb arcs cecs al dessota. Els seus murs tenen paraments de maó vist d'un color torrat.
- Dimensions: 34'77 x 9'59 x 12'90 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total incloses les naus laterals fa 16'07 metres. L'atri té una fondària de 4'95 metres i no queda inclòs en la llargada de la nau indicada. Damunt d'ell descansa el cor.
- El Campanar és coetani del temple. Té planta rectangular (5'50 x 7'00 m). Està bastit amb murs de maó vist de color marró fosc amb carreus de pedra grisa a les cantoneres que es destaquen com lesenes; estan coronades, a l'alçada de la base de la cel·la, per un un pinacle goticitzant. Un rellotge d'esfera queda al dessota de les finestres a la cara frontal. La cel·la compta amb dues finestres d'arc de mig punt a cada costat i està decorada amb un fris d'arcs cecs sota cornisa; al damunt hi ha un terrat amb barana de dos o tres merlets per banda. Hi puja per dins una escala típica catalana sobre voltes, arrapada als murs i que deixa un ampli ull central avui tancat per envans; a cada pis interior s'hi troben unes petites estances per reunions de treball dels diversos grups parroquials.
- Situació del campanar: damunt els peus del temple, al centre del frontis encarat al sud, sobre mateix del portal i el cancell.
- Alçada: 31'56 metres.